EL MAGAZINE (15/04/2012)
La cultura de masas es buena, cree mucha gente, porque implica una democratización del saber, que todos puedan acceder a él. Pero usted dice que no.
Fue una idea ingenua creer que la cultura podía llegar a todos de la misma manera, eso simplemente no corre, la cultura tiene grados, niveles, no puedes pedir a todos que tengan la misma dedicación y vocación. Se parte de un buen sentimiento, pero la única manera de que la cultura llegue a todos es empobreciéndola. Se impuso la idea de que la noción de élite es antidemocrática, pero no han desaparecido las élites, sino la cultura. Desaparecieron unos patrones, unos valores que permitían establecer un orden de prelación entre las obras. Al desplomarse eso, se creó una confusión en la que llegaron las picardías, y las obras de arte reconocidas eran estafas. Somos la primera civilización que ha eliminado la distinción entre precio y valor. Una obra de arte vale lo que vale su cotización en el mercado, y eso es aberrante. En el campo de la pintura, la victoria de los farsantes es total, las artes plásticas son juego y farsa y nada más, con la complicidad de críticos papanatas que confieren estatuto de artista a los que, como mucho, son ilusionistas. Hoy tenemos artistas que defecan en público, músicos que se plantan ante el piano y no tocan ni una tecla… En la literatura, todavía hay algunos patrones que permiten distinguir lo que posee un valor auténtico. Nadie cree que el mejor escritor es el que gana más dinero.
Para ver la entrevista completa, pincha aquí
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarCarta al Sr. Vargas Llosa,
ResponderEliminarSi em permet una brevíssima crítica, des de la humilitat i el respecte, el que hauria de dir també Don Mario és que el valor mercantil de la cultura és conseqüència de les regles del sistema liberal que tant defensa i no de la seua democratització. En la meua opinió el que és aberrant és especular amb el menjar, per exemple, i això és produeix baix les mateixes coordenades neoliberals que mercantilitzen l'art. És el que hi ha, senyors liberals. I acabant pel principi, en segon lloc, cultura "pobra" vs "rica", "preu" vs "valor", "elit" vs "massa", el bé vs el mal, el blanc vs el negre.... Quines dicotomies!: Com pot molestar que tots tinguen accés a la cultura! Això significa empobrir-la? Sempre ha existit cultura amb un valor intel·lectual de més, menys o cap qualitat. Però avui dia, clar, és lògic que és democratitze: les noves tecnologies algun efecte hauran de tindre, no? Potser, el que cal es que a l'accés és sume “criteri”, i això, s'aconsegueix amb la formació d'eixe criteri a través d'una educació pública de qualitat. No han desaparegut les elits, però tampoc la cultura. Ara només caldria que, cada vegada, siguem més capaços d'aprendre a diferenciar-les. Tots. I així, podrem millorar el món en el que vivim. No sé si m'he explicat. Al menys ho he intentat perquè em cansa tant de pessimisme i tant... d'elitisme!
Quina alegria saber que continues seguint i participant al blog Àlvar. Crec que la formació del criteri no s'aconsegueix únicament a través d'una educació pública de qualitat. Les persones tenim també l'opció de triar el que volem i moltes vegades per comoditat o per el que siga triem el camí més fàcil. Has pensat, que per la teua formació i pel criteri que tant t'ha costat de formar, formes part de l'elitisme?
ResponderEliminar